El compositor Enric Morera i Viura (Barcelona 1865-1942) va tenir un relleu molt especial en la vida musical de Catalunya en un període encara massa poc conegut de la història de la música catalana del segle XX.

Després de cinc anys d'estudis a Brussel·les, Morera tornà a Barcelona el 1890 amb una sòlida formació tècnica. Home de temperament romàntic, personalitat entusiasta i partidari apassionat en els seus judicis estètics, aquests trets el perfilaren com el músic de la nova generació modernista que tant desitjaven una part dels ambients culturals del moment.

És en la petita forma i en la composició d'obres de caire autòcton que el talent creador de Morera haurà de trobar el model propi i la seva traducció més genuïna.